Compartir

Les querelles es presentaran a l'Audiència Nacional i al Tribunal Suprem, en aquest últim cas contra les persones que encara són aforades.

El Ministeri Públic no descarta procedir també penalment contra els parlamentaris que van votar la independència, una mica complex perquè la votació es va realitzar en urna i, per tant, el vot va ser secret. Fonts fiscals van assegurar divendres que “arribat el moment d'exercir (accions penals) contra tots els que hagin participat en els fets”.

La Fiscalia considera consumat un possible delicte de rebel·lió, que el Codi Penal condemna amb fins a 30 anys de presó.

L'aforament no afecta Puigdemont ni als membres del seu Govern que no siguin alhora parlamentaris, ja que amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i la seva consegüent destitució van perdre la condició d'aforats, que sí que conserven però els parlamentaris autonòmics.

La primera conseqüència de l'admissió a tràmit de les querelles seria la citació d'aquelles persones contra les que es dirigeixin per prendre'ls declaració i en cas de incompareixença es cursaria la corresponent ordre a les Forces de Seguretat per a la seva detenció i posada a disposició judicial.

FINS 30 ANYS

El delicte de rebel·lió està tipificat en l'article 472 del Codi Penal per a aquells que “s'alcin violentament i públicament” per suposats com “derogar, suspendre o modificar totalment o parcialment la Constitució” i també “declarar la independència d'una part del territori nacional”.

De fet, estableix penes de presó d'entre 25 i 30 anys per als capitostos d'aquest tipus de delicte, en funció de si han emprat la força o han “distret els cabals públics de la seva legítima inversió” per aconseguir els seus fins.

L'article 473 precisa les penes per altres participants en la rebel·lió, a part dels seus promotors: els que exerceixin “un comandament subaltern” seran castigats amb presó de 10 a 15 anys i inhabilitació absoluta de 10 a 15 anys, i els “mers participants”, amb la de presó de cinc a 10 anys i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de sis a 10 anys.

L'article 479 estableix que si es manifesta la rebel·lió, l'autoritat governativa cridarà els sublev ats a deposar la seva actitud immediatament i si no ho fan, “l'autoritat farà ús de la força de què disposi per dissoldre'ls”.

Quedaran exempts de pena, segons el precepte 480, els implicats en un delicte de rebel·lió que “el revelessin a temps de poder evitar-ne les conseqüències”.

MANIFESTACIONS PÚBLIQUES

Aquesta actuació de la Fiscalia ve donada a partir d'un informe elaborat per la Secretaria Tècnica de la institució que dirigeix José Manuel Maza sobre els detalls i condicions que servirien per imputar el delicte de rebel·lió a Puigdemont.

La Fiscalia recopila des de fa més de dues setmanes les manifestacions públiques del president Puigdemont per analitzar les seves possibles conseqüències penals.

El president de Catalunya ja està sent investigat pel Jutjat Instucción número 13 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació. Aquest últim supòsit comporta penes de presó de fins a vuit anys.