Compartir

El Govern entrarà a tràmit parlamentari aquesta setmana els projectes de llei de solvència, liquiditat i supervisió i el de conglomerats financers. Els bancs hauran d'augmentar les seves ràtios de solvència i liquiditat. La ràtio de solvència indica la garantia que ofereix el banc als seus clients mentre que la de liquiditat serveix per analitzar la situació patrimonial i financera. El projecte legislatiu determina que les entitats bancàries i financeres han de reservar capital suficient des dels fons propis per cobrir pèrdues sobtades i que aquest capital haurà d'estar en consonància amb el risc de les seves operacions.

Els bancs i empreses d'inversió també hauran de dotar-se amb reserves de capital més elevades, que exerciran de matalàs financer per fer front a la devolució de dipòsits i al pagament de deutes. D'aquesta manera, estaran obligats a mantenir un “coixí de conservació de capital” que absorbeixi les pèrdues, així com un “coixí de capital anticíclic” per tal de garantir que en temps de bonança econòmica acumulin prou fons que els permetin proveir crèdit estable en els períodes de dificultat. L’objectiu de la llei és enfortir la resistència del sector bancari i financer andorrà davant les crisis econòmiques. El text legislatiu contempla, en cas d'incompliment, multes de fins al 10% de la facturació anual de l'entitat i inhabilitacions temporals del consell d'administració.

Des del punt de vista de la liquiditat i el finançament estable, l’objectiu de la llei és assegurar que les entitats tinguin fons de liquiditat suficients per fer front a possibles tensions en els mercats, així com disposar d’una estructura de balanç que no depengui exclusivament en el finançament a curt termini. Els bancs han de mantenir la seva ràtio de solvència de cara als possibles riscos que s'hagin de cobrir. Els fons propis són actualment del 10% i amb la nova llei el mínim serà del 10,5% que pot variar en funció del que determini el regulador.

El projecte de llei introdueix el concepte de ràtio d'apalancament, que és la relació entre la base de capital d'un banc i el total dels seus actius. Quan aquests actius superen la seva base de capital es considera que el banc està endeutat. En aquest sentit, l'exigència de liquiditat dels bancs que era, fins ara, del 40% passarà a ser, amb la nova llei, del 100%. També hauran de disposar d'un import de capital que equivalgui al 8% de les exposicions ponderades per risc.

La incorporació dels requisits s’anirà introduint progressivament a través de les diferents disposicions transitòries que en alguns casos arriben fins a l’any 2023. Cada entitat haurà d'efectuar la seva autoavaluació de risc amb diàleg amb l'Autoritat Financera Andorrana (AFA), que serà nova denominació de l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF). Aquest organisme serà l'encarregat de difondre tota la informació en relació a la regulació i la supervisió financera. Per la seva part, els bancs estaran obligats a donar la informació necessària perquè el client pugui avaluar els riscos.

El titular de Finances ha afegit que el text introdueix modificacions significatives pel que fa al govern corporatiu relatives a la direcció i la gestió de les entitats financeres. És aquí on agafa molt protagonisme la figura del conseller independent, que ha de reunir unes condicions que li permetin sostenir el govern corporatiu d'un banc. És una figura que s'ha anat introduïnt en els consells d'administració dels bancs andorrans.

Cinca ha qualificat els projectes de llei de “trascendentals” i ha afegit que per a les entitats suposa “un salt qualitatiu” i que, per Andorra “suposa donar un missatge clar a nivell internacional”. També s'ha referit al fet que “en el sector financer, el concepte de la propietat no és equivalent al d'altres sectors perquè ser accionista no et dona capacitat de fer el que vulguis”. Ha reconegut que els canvis legislatius suposaran un trasbals però ha lloat “la capacitat del sector financer andorrà d'anticipar-se als canvis legislatius”.

Conglomerat financer

Pel que fa al text de Llei de conglomerats financers, Cinca ha explicat que l’objectiu principal és la supervisió a escala de grup de les entitats bancàries, les empreses asseguradores i les empreses d’inversió que formen part d’aquests conglomerats. La normativa regularà aspectes com la situació de solvència i la concentració de processos interns de gestió de riscos o la idoneïtat de la direcció amb l'objectiu que les entitats no es dediquin a altres activitats o negocis dels que hi són atribuïts.

Finalment, Cinca ha anunciat que en els properes setmanes entraran a tràmit nous projectes legisltatius relacionats amb el sector financer. En relació a possibles fusions entre entitats bancàries, el ministre ha afirmat que no en té constància però ha afirmat que si mai s'arriben a produïr “sigui en un procés transparent i poc traumàtic”.

Ha assegurat que “cada entitat ha de prendre les decisions que cregui convenient” però no ha relacionat la possibilitat de les fusions amb l'aplicació de les lleis.

Ha conclòs afirmant que aquestes lleis suposen un salt significatiu respecte a la regulació existent i ha afegit que la plaça financera andorrana i les seves entitats assumeixen, amb aquests dos projectes de llei, un nivell de requisits en solvència i liquiditat equivalents als estàndards mes exigents i al de totes les entitats europees.