Compartir

Creu que l'anatomia patològica és una de les grans desconegudes de la mediciná
És l'especialitat que fa el diagnòstic de totes les malalties tumorals i que requereixen un diagnòstic basat en el teixit o en les cèl·lules. No només és patologia tumoral sinó també de transplantaments, inflamatòria intestinal, lesions cutànies… qualsevol tipus de lesió que comporti una alteració cel·lular passa per anatomia patològica. Nosaltres som els que fem el diagnòstic i posem les característiques de la lesió i, si té eventuals tractaments, també ho valorem, i amb tot això, l'oncòleg, en el cas d'un tumor, posa un tractament però basat en el nostre informe i en les característiques moleculars que nosaltres haguem identificat.

Això és força desconegut pels pacients, per què potser es pensa que és l'oncòleg el que fa tot això'
Sí, els oncòlegs són els que es posen les medalles (riu) però el que fan és tractar el tumor ja amb un diagnòstic que ha fet el patòleg i que ha identificat. L'oncòleg posa el tractament en funció de les alteracions que ha identificat el patòleg. El pacient, en general, com que no ens veu directament no ens coneix.

Ha evolucionat molt l'anatomia patològica en els darrers anys' Quin ha estat l'avenç més important'
Jo soc professor de la universitat i durant tota la història de la medicina és la que ha anat a l’avantguarda dels nous avenços clínics. Avui en dia està en una fase de canvi i evolució molt rellevant. Estem ara en una revolució, en un canvi de paradigma, que és la integració de les dades clàssiques morfològiques amb les noves moleculars, tot en un context tisular que només el patòleg pot identificar amb plena seguretat.

De fet, vostè defensa un nou enfocament de la biologia del càncer; en què consisteix'
Nosaltres el que fem a la Vall d'Hebron, i el que defensem, és un diagnòstic integrat. El patòleg és una mica com el notari, el que signa els diagnòstics de malignitat i quin tipus de tumor és i en base a això et tracten o no et tracten però nosaltres ara no ho podem fer tot sols… necessitem integrar als nostres equips biòlegs moleculars; cada vegada més serà important el bioinformàtic, i després, el context dels comitès clínics amb els oncòlegs, cirurgians, radiòlegs… Dins d'aquesta integració la radiologia i l'anatomia patològica van molt de la mà, per fer cada vegada més bons diagnòstics en funció també de les característiques que es veuen radiològicament al tumor. És a dir, anem cap a un diagnòstic integrat, multidisciplinari, on la imatge, la radiologia, la patologia i la biologia molecular aniran de la mà.

I això quins beneficis pot portar per al pacient' Un tractament cada vegada més personalitzat'
Fer una medicina molt més enfocada o dirigida al diagnòstic i el tractament, molt més individualitzada. Un dels grans problemes que té el càncer és que són tumors molt heterogenis, canvien molt d'una part a l'altra del tumor i les metàstasis, i aquesta variabilitat és molt difícil d'estudiar a nivell patològic… Per això és molt important la correlació amb les imatges radiològiques i saber d’on agafen la biòpsia per poder correlacionar les diferents àrees de la tumoració, etcètera.

Cada vegada s'avança més en la investigació sobre el càncer, cap a on creu que evolucionarà aquesta malaltiá
S'ha de ser optimista i més en el nostre entorn. Hi ha dues dades que són molt clares. Fa escassament un mes es repassava en el congrés americà de càncer el fet que ara moren un 25% menys de persones per càncer, però si comparem els pacients que ja tenen metàstasi, és a dir, que el tumor ja ha sortit del seu òrgan, la mortalitat és molt alta, gairebé tant com fa 40 anys. És a dir, s'ha avançat molt però sobretot en el diagnòstic precoç, quan el tumor és petit es pot treure o es pot controlar amb radioteràpia o quimio. Els tumors avançats són el nostre gran repte i és on també s'estan fent nous enfocaments d'investigació.

En què està treballant ara mateix amb el seu equip d'investigació'
Estem fonamentalment focalitzats en dues línies. Una que ja portem temps, anys, per identificar per què les cèl·lules tumorals són més resistents a l'estrès cel·lular, per estrès entenem la manca d'oxigen, que és freqüent en gairebé tots els tumors (l'estrès oxidatiu, el dany genòmic, la manca de nutrients, etcètera) i hi ha factors que poden ser inhibits farmacològicament. L'altra línia que estem proposant representa un canvi de paradigma del concepte de la progressió dels tumors en el sentit que nosaltres defensem que el càncer no és una única cèl·lula que creix, envaeix i dona metàstasi, sinó que és la cooperació de diferents cèl·lules o diferents clons cel·lulars que de forma conjunta i orquestrada són les que produeixen els tumors i les metàstasis. Seria com un consorci de cèl·lules tumorals on, a més l'entorn, el microambient, juga un paper molt important. És a dir, nosaltres pensem que el càncer ja no és el tema d'una cèl·lula que s'ha fet maligna i ha crescut sinó que és molt més complex. Això és com una orquestra, es requereix la cooperació d'altres cèl·lules, que també juguen un paper important, sobretot en les metàstasis.

Vostè participarà en el congrés que es farà aquí a Andorra a partir d'aquest divendres. Què aporten congressos d'aquest tipus i quin és el benefici final per als pacients'
Aquest congrés en concret, és més d'actualització. Són molt importants per a la comunitat científica, en aquest cas de Catalunya. El que farem serà, dels tòpics més importants, posar-nos al dia tots, intentar que parlem el mateix llenguatge perquè en la nostra especialitat cada any canvia molt i s'ha de fer un esforç molt important per estar actualitzat. Com a responsables de la societat també volem transmetre l'actualització a tots els que puguin venir a Andorra per a què estiguin al dia dels nous avenços i sobretot que se'n tregui el millor benefici per als pacients.

I també s'intentarà que els diferents grups d'investigació posin en comú els seus resultats'
Sí, perquè es coneguin més els grups entre si i sobretot parlarem de diagnòstic, dels criteris de diagnòstic més importants, cap a on anem, quines són les noves proves que s'han de fer, els nous gens que s'han d'estudiar, etcètera, tot pensant en el diagnòstic i en els pacients.

Precisament, cal encara incidir en el diagnòstic precoç, tenint en compte el que vostè deia abans d'una major curació'
Exacte, és fonamental fer el diagnòstic el més aviat possible.