Compartir

El canvi d’hàbits dels consumidors, les transformacions dels grans actors del sector, la pèrdua del diferencial de preu i el creixement del comerç electrònic han portat els establiments minoristes andorrans a una baixada de vendes que s'ha constatat durant les darreres festes nadalenques. El comerç de proximitat explora vies de gestió conjunta, externa i professional dels seus negocis per fer front als canvis que afecten el sector i encarar el futur amb cert optimisme. Una mostra són les associacions de comerciants. La del Centre Històric d'Andorra la Vella ha acabat d'elaborar el seu pla estratègic i ha creat una estructura professional amb un gerent a ple temps. Aquesta zona de la capital es caracteritza per la presència de restaurants i de bars. Els comerços acostumen a tenir entre un i dos empleats i, sovint, el propietari ho és també de l'immoble.

També hi ha, i amb molta activitat, les associacions de comerciants de Vivand, Fener Bulevard, Meritxell i Riberaygua i Travesseres. Aquesta última representa una zona amb molt comerç minorista. Ha passat en els darrers anys del comerç turístic al de serveis. És un barri amb molta densitat de població, una elevada presència de perruqueries i molt client que no hi resideix però que hi compra perquè hi treballa en una de les entitats bancàries que hi ha o en els molts despatxos professionals, sense oblidar la gent que va fer gestions a la Caixa Andorra de la Seguretat Social (CASS).

El darrer informe de conjuntura de la Cambra mostra que en el comerç minorista la recuperació de l'activitat és més dèbil i lenta que en la resta de sectors, a causa de la manca de dinamisme del sector i de la forta competència exterior. Per ajudar a revertir aquesta tendència, la Cambra segueix oferint serveis que van des de la formació fins al servei d'assessorament tècnic, passant pel tradicional concurs d'aparadors de Nadal, que enguany ha complert la vintena edició. A més, la Cambra liderarà el projecte de 'label' Andorra comerç excel·lent que impulsa el Govern i que es començarà a implantar aquest any.

Una altra opció per revitalitzar el comerç són els BID (Business Improvement District), una eina per augmentar la competitivitat del comerç organitzat al voltant d’eixos comercials urbans. És una iniciativa que funciona molt bé en països anglosaxons però que és díficil d'aplicar en altres, sobretot perquè cal pagar una taxa. “Ja en paguem prou”, explica un comerciant del sector Riberaygua i Travesseres, que també veu amb inquietud la construcció de l'edifici The Cloud, així com l'inici de les obres a les avingudes Meritxell i Carlemany. Passejant al migdia pel carrer Bonaventura Riberaygua i les travesseres es constata molt moviment als restaurants però la majoria de comerços tanquen a dos quarts de dues, fet que lamenta un client que fa cua en un restaurant del carrer Pere d'Urg i que treballa a la seu central d'un banc. “He volgut anar a comprar una cosa que em feia falta i ja estava tancat. Hauria d'estar obert almenys fins a les dues”, ha afirmat.

Opcions i projectes per revitalitzar el comerç n'hi ha moltes, però l'objectiu sembla clar: que els carrers estiguin més buits i els calaixos més plens.