Compartir

És possible morir d'amor? La resposta té fonament científic i és afirmativa. Estudis que relacionen l'estat d'ànim amb trastorns de salut confirmen que hi ha una relació directa entre la tristesa i l'estrès vinculats a la mort de la parella i l'aparició d'afeccions cardíaques i problemes de salut greus, que, en el cas de persones de edat avançada, poden ser mortals. Així ho apunta un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya.

«La pèrdua de la parella és un dels esdeveniments més estressants de la vida d'una persona. Durant el primer any de dol, sobretot en el cas de morts sobtades, augmenta el risc de patir arítmies; també el d'afectacions patopsicológicas que fan que el cor sigui més vulnerable a alteracions cardíaques». Aquesta és una de les conclusions de la investigació liderada per la Universitat d'Aarhus (Dinamarca) i publicada recentment a la revista mèdica Open Heart. Els investigadors van dur a terme un seguiment, durant deu anys, de 17.500 pacients i van detectar que durant els primers quinze dies després de la mort el risc d'arítmies creixia fins a un 57%. Com a factors de risc, assenyala l'estudi, estan l'edat les persones majors de seixanta anys estan més exposades a patir arítmies i la mort sobtada.

En la mateixa línia, en 2014, un estudi efectuat a Londres i publicat a la revista JAMA Internal Medicine afirmava que el nombre de persones que van tenir un atac de cor o un vessament cerebral era el doble que el d'un grup amb idèntiques característiques però que no havien patit la mort de la parella. Conclusions similars s'extreuen de la investigació que durant onze anys es va fer a la regió noruega de Nord-Trondelag. Un seguiment a 63.000 individus dels 97.000 veïns de la regió conclou que hi ha una estreta vinculació entre la depressió i les malalties del cor, fins al punt que patir una depressió moderada augmenta en un 40% el risc d'insuficiència cardíaca.

La síndrome del cor trencat o cardiomiopatia de takotsubo

La Fundació Britànica del cor ha reconegut la síndrome del cor trencat o, pel seu nom científic, cardiomiopatia de takotsubo. Es tracta d'una afecció temporal en la qual el múscul del cor que bomba la sang canvia de forma i es debilita. La principal causa d'aquesta anomalia és l'estrès sobtat agut o un xoc emocional molt fort.

«El tret característic de la relació amb la parella és que es tracta d'una relació íntima amb una altra persona amb la qual mantens una conversa permanent sobre el món. Si estàs en parella, la teva relació amb el món i amb tots els altres individus la tens en conversa amb aquesta altra persona. Ja no ets tu i el món; ets tu en conversa amb l'altre qui interactua amb el món », explica el sociòleg de les emocions i investigador de la UOC Francisco Núñez.

El sociòleg, també professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, apunta que d'aquesta manera construïm la nostra identitat. «Podem dir, metafòricament, que ens forgem l'ànima conjuntament. No és una ànima individual, sinó conjunta-social», afirma. Per això, després d'anys de «fusió» d'ànimes, la desaparició de l'altre és un drama: «S'ha trencat la conversa des de la qual interpretabas el món».

Des de la perspectiva de la neurociència, Diego Redolar, investigador del grup Cognitive NeuroLab de la UOC, afirma que «l'estat d'ànim té repercussió fisiològica». L'investigador, que ha escrit un llibre sobre com afecta l'estrès a la nostra salut (L'estrès, Editorial UOC, col·lecció Vull Saber), recorda que «El sistema nerviós controla el sistema immunitari» i assenyala que hi ha estudis que demostren que també existeix relació amb certs processos tumorals. «Sabem que l'estat anímic pot modular la resposta a un tractament», afirma. Redolar afegeix que quan experimentem una situació vital molt estressant nostre cos respon alliberant un tipus d'hormones que tenen un efecte clar sobre el nostre sistema de salut, especialment sobre el sistema cardíac i el sistema immunitari. «En un individu jove afegeix, l'impacte pot traduir-se en una baixada del to físic i anímic important, però en casos d'edat avançada pot haver complicacions greus, que poden acabar amb la mort».

En aquesta mateixa línia, Redolar, que també és professor dels estudis de Ciències de la Salut de la UOC, coincideix amb les conclusions dels diferents estudis que s'han dut a terme. «La mort de la parella és una de les situacions que més estrès i dolor genera. Amb la tensió, els nervis i la tristesa el funcionament del sistema immunitari es pot alterar. A més, veiem com durant els primers mesos de dol és més freqüent l'aparició d'afeccions cardiovasculars com taquicàrdies, infarts de cor i angines de pit en una freqüència més alta que a la mitjana del conjunt de la població».