Compartir

La cap del servei de Salut Mental de l'hospital Nostra Senyora de Meritxell, Gemma Garcia, es mostra “preocupada” per la llista d'espera que hi ha ara com ara per atendre adults en aquesta àrea i que pot oscil·lar entre un mes o un mes llarg, si no es tracta d'una emergència. Garcia destaca que estan mirant com es pot solventar aquesta qüestió. Es mostra optimista, però, que es pugui encaminar en un termini de temps més o menys breu amb la implicació de totes les parts.

D'aquesta manera, la responsable de Salut Mental recorda que el “problema” és que no hi ha “cap filtre perquè l'única salut mental conveniada és la pública” i hi ha moltes persones que 'motu proprio' decideixen demanar atenció a aquest servei. És més, remarca que el que han d'entendre aquestes persones és que “cal una derivació”. En aquest sentit, Garcia remarca que això seria “la manera de prioritzar, de saber el que és greu i el que no”, ja que afegeix que aquesta decisió no pot ser una tasca que depengui de l'administratiu que s'encarrega de controlar les visites. “La població ha d'entendre que cal filtrar una mica”. Per aquest motiu, es mostra optimista amb els canvis, en aquest sentit, que pot suposar la posada en marxa del metge referent. A banda, i tot i la contenció pressupostària, Garcia remarca que abans de contractar nou personal, que seria una de les necessitats per atendre adults, ja que en menors la situació és millor, se'ls ha “demanat endreçar el que tenen” de tal manera que es puguin “optimitzar” els recursos, la qual cosa pot suposar, ja, una millora, tal com remarca.

És per aquest motiu que creu que, d'una banda, amb una reorganització dels recursos de Salut Mental, de l'altra amb el metge referent que es vol impulsar des del ministeri de Salut i, en tercer lloc, amb la col·laboració dels pacients aquesta llista d'espera es pot anar escurçant. Posteriorment, afegeix, caldrà avaluar quant personal és necessari per reforçar aquesta àrea.

Atenció al malat crònic
Més enllà de les llistes d'espera, la responsable de l'àrea creu que per a la salut mental una de les “línies estratègiques” és tenir els aspectes relacionats amb la cronicitat “més controlats, atendre usuaris més a prop de la societat”, és a dir, reforçar l'atenció del malalt crònic. Un dels punts seria fer més intensa la cura a aquests pacients a través d'infermeria de consultes externes, “veient-lo sovint, fent psicoeducació i control de la medicació”. Per aquest motiu, també defensa que es pogués crear un servei de rehabilitació comunitària d'adults en línia del que s'ha posat en marxa per als més joves.

Pel que fa als recursos assistencials, posa en relleu que ara com ara disposen de sis places en pisos amb suport i que hi ha un grup de pacients que encara no tenen al seu abast recursos assistencials adequats. Per aquesta raó, considera que l'atenció a aquests malalts crònics passa per disposar de residències assistides o pisos amb suport perquè la persona pugui viure en societat al seu entorn habitual.

Un altre dels aspectes que defensa l'experta és la creació de grups de suport, que, ha remarcat, en altres llocs estan donant molt bon resultat. Es tractaria, en aquest aspecte, de fer que altres persones que han tingut algun problema mental puguin ajudar els altres malalts.