Quantcast

QUÈ SERÀ, SERÀ… L'EUROVISIÓ D'ANDORRA

Aquest dissabte se celebra la 62a edició del Festival d'Eurovisió. Tot i que Andorra només hi va participar entre el 2004 i el 2009, el festival era molt seguit a través de les televisions públiques espanyola i francesa. Potser per això ens hem inspirat per a exposar diferents aspectes de la complexa qüestió europea i com afecten al Principat. I és que… Què serà, serà… d'Europa i d'Andorra i…. Els temps dirà.

Serietat: 9 de maig, Dia d'Europa

Aquesta setmana, perquè en alguns països es fa extensiu a tota la setmana, celebràvem el Dia d'Europa, concretament el 9 de maig. Es tracta d'una celebració que recorda l'anomenada “Declaració Schuman”, que es considera la primera llavor de la Unió Europea.

Una mica d'història

En aquesta declaració de 1950, el ministre francès d'exteriors Robert Schuman, va donar el primer pas per a la integració dels estats europeus en una unió en proposar que el carbó i l'acer de la llavors República Federal Alemanya i França, s'administressin conjuntament, i els altres països s'hi adherissin. Això va impulsar la creació de la primera Comunitat Europea: la del carbó i de l'acer.

El moment en el qual es va realitzar aquesta Declaració és d'especial importància perquè es va produir només cinc anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial. En sotmetre les dues produccions de la indústria armamentística a una única autoritat, els països que participessin en aquesta organització, trobarien una gran dificultat en cas de voler iniciar una guerra entre ells.

Des de 1985 es commemora aquesta data. I tot i que és l'únic dia de celebració oficial a la Unió Europea, no és festiu i es considera un dia laborable. Les celebracions organitzades pels països membres no solen ser molt importants

Dia d'Europa 2017

Això sí, per a celebrar aquest Dia d'Europa, les institucions de la Unió Europea obren les seves portes als ciutadans el 6 de maig a Brusselles, el 13 i 14 de maig a Luxemburg i el 14 de maig a Estrasburg.

Més enllà de la Unió Europea hi ha salvació…

Europa, però, és un continent, fins que no es demostri el contrari, així encara s'ensenya a l'escola, que va més enllà dels estats que a dia d'avui integren la Unió Europea -i que a dia de demà deixaran de formar-ne part, vegi's el tan “traído y llevado” Brexit anglès.

La Unió Europea està en crisi, en crisi profunda. No tant per l'abandó de la Gran Bretanya que hi era a mitges, siguem-ne francs; si no per la desafecció progressiva dels ciutadans dels països de la primera hora, els fundadors: Alemanya i França -ai, el nostre veí francès- que ha maldat en les darreres eleccions presidencials per a trobar-se a si mateixa, finalment en la nova proposta del liberal Macron, voilà!

I Europa, com a continent, també, per què no dir-ho. La separació entre l'est i l'oest, entre el nord i el sud… Entre els qui acullen refugiats procedents de països d'altres continents i els qui, escamats, tanquen fronteres, i els qui ni ara ni mai les han obert perquè ja ho diuen: com a casa enlloc. Ah! I els qui les obren “con cuenta gotas”.

I els mateixos estats que la conformen es troben també es troben dividits, com ara el nostre veí: Espanya. Dividit per la crisi econòmica, per la crisi d'identitats incòmodes, per la crisi d'una corrupció ferotge… Que no és denominació d'origen, per cert. Perquè el que estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra.

Noia, estàs inspirada avui.

Una Europa en crisi? Inconvenient o oportunitat?

Com que he après la teoria, he de dir que la crisi és una oportunitat de creixement, de sortir del barranc, d'aixecar-te de la caiguda, tot i que hi hagi un inconvenient o una desavantatge inicial que ens fa trontollar i molt.

Es pot aplicar aquest argument a tot un continent, a la Unió Europa? Mancarebbe! En tant que Europa som els europeus, i tant que es pot.

I Andorra, què fa?

El país es troba immers en un procés de negociació per a un “Acord d'Associació”. Rellegint la documentació sobre els primers pinitos d'Andorra per a acostar-se més, ara sí a la Unió Europea, m'assabento que l'any 1990 es va produir l'Acord d'unió duanera parcial de la mà del govern Pintat. Un acord anterior a la Constitució. Diuen els experts que la Carta Magna del Principat va ser la millor targeta de presentació per a un petit estat com el nostre.

El 2004, a petició d'Andorra, es va produir l'Acord de cooperació, amb la participació andorrana en certes polítiques comunitàries, i també, a petició de la UE, l'Acord sobre fiscalitat de l'estalvi.

I ara, segons experts, com Joan Massa o Víctor Pou, ens trobem en la tercera fase, com la pelli 'Encuentros en la tercera fase'?

Europa: sense rumb o casa nostra?

Aquesta seria la postura que adoptarien els partidaris acèrrims d'una integració més activa i 'oficial'. Tot i que jo, des de que estic aquí, no veig un gran entusiasme per l'adhesió a Europa. O per ser més exactes, hi ha malestar per tal com es porten les negociacions per part del govern.

Mentre els Liberals insisteixen a posar fre o aturar momentàniament les negociacions perquè consideren que es porten sense rumb, en paraules de Jordi Gallardo; Jaume Bartomeu, de Socialdemocràcia i Progrés escrivia amb motiu del Dia d'Europa, “Europa no és l'estranger, Europa és casa nostra”.

Els darrers apunts de la setmana: la lliure circulació de persones

Tema delicat, ara que alguns estats membres de la Unió Europea volen fer marxa enrere, o de fet ja ho han fet, per a blindar fronteres, degut al terrorisme d'Estat Islàmic, i també per raons econòmiques. En l'actualitat el govern, a través del ja quasi sortint ministre d'exteriors, Gilbert Saboya, negocia aquest acord. La notícia d'aquesta setmana, pel que fa a aquesta qüestió, es produïa arran de la intervenció de Saboya i d'Andreu Olesti, catedràtic de la Universitat de Barcelona, dins del cicle 'Diàlegs europeus a Andorra' de l'Ambaixada d'Espanya.

Els companys de l'Agència de Notícies d'Andorra ens en feien el resum:

La negociació per a la lliure circulació de persones amb la Unió Europea en el marc de l'acord d'associació no es durà a terme, “probablement” fins a finals del 2018 o el 2019, tal com ha assenyalat el ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya.

Tant el titular d'Exteriors com el catedràtic de dret internacional públic de la Universitat de Barcelona Andreu Olesti han posat en relleu que la transitorietat aconseguida per Liechtenstein pot ser un precedent que pot servir perquè Andorra pugui mantenir el sistema de quotes de manera transitòria.

Pel que fa a la lliure circulació de serveis, Saboya ha manifestat que la negociació s'hauria de fer durant la segona meitat del 2017, més concretament en el darrer trimestre, i ha recordat que també s'ha demanat una “gradualitat”.

Andorra serà europea o no serà

El 2009 va ser l'últim any que el Principat va participar al
Aquest darrer títol està inspirat en un altre àmbit, el religiós. Un reconegut filòsof i teòleg: el cristià del tercer millenni serà místic o no serà.

Parafrasejant-la ara, ja comenceu a percebre el meu eclecticisme. Andorra està habitada, viscuda, treballada, sentida, estimada per ciutadans de diversos països i nacionalitats, molts d'ells europeus.

Andorra, com qualsevol país “que se precie” de viure al continent europeu, serà europea o no serà perquè encara no s'ha inventat el continent independent del Principat d'Andorra, oi?

Comentarios de Facebook