Compartir

Jaume Riba i Àlex Tena després d'engegar la creació d'un documental sobre la Vall del Madriu el 2014, ara hi tornen amb una exposició de fotografies. Cada fotògraf aporta 21 imatges que transmeten dues maneres de veure la vall, des de dues perspectives consolidades. La particularitat: l'exposició és de fotografies en blanc i negre, “perquè el color està molt vist, no era cap sorpresa fer el Madriu amb color, era un repte” explica en Jaume Riba. “Ens convidaven a fer aquesta exposició i la nostra gran preocupació va ser què faríem perquè fos mínimament original” reconeix.

Aquesta particularitat del color no ha fet que cap dels dos fotògrafs abandonin la seva perspectiva personal sobre el concepte de la imatge. En el cas de Jaume Riba, els grans angles “que és el que he vingut fer tota la vida i de buscar el detall”. De fet, aquest detall es veu en la particular escorça de pi negre o un pany d'un refugi “m'agrada el detall, perquè vas així cap a l'art”.

Amb una càmera Noblex, que fa una diapositiva de 5×12 i que dóna 145 graus sense deformació, el fotògraf ha aprofundit en la perspectiva del paisatge. La metodologia aplicada pel fotògraf a l'hora de plantejar aquest treball conjunt ha estat la sensibilitat, el que considera autèntic motor de la creació. “La teva pròpia sensibilitat, la manera de veure les coses, de sentir, això és fonamental” reconeix el veterà artista. De fet, Riba recorda com en una entrevista a la televisió el van presentar com el “més gran fotògraf d'Andorra”, i ell va respondre que efectivament fa un metre vuitanta-vuit, “perquè no crec que hi hagi un fotògraf més gran, més petit, millor o pitjor, el que ens fa diferents és la manera de veure”.

Riba es considera afortunat per aquesta dedicació a la imatge “per mi és una passió, part dels meus minuts del dia són dedicats a la imatge, sóc un 'voyeur' miro, m'encanta veure buscar aquell moment excepcional i l'avantatge és que és irrepetible”. Sobre el treball que avui s'ha inaugurat, defensa la necessitat de posar-hi una altra lectura per a una exposició, un format on el fotògraf s'estrena. “Quan ens van dir que tiréssim endavant ens va agafar una mica despullats, si t'ho demanen amb cinc anys de temps encara, però no ens vam conformar amb l'arxiu”. Per tant, la majoria de les imatges són fetes especialment per aquesta exposició.

“Exposar a la sala de Govern és un luxe, penso que és un privilegi perquè hi han exposats grans fotògrafs del país”. Des de la sala ARTALROC reconeixen que “era un deute que tenia el Govern amb ell”, perquè a aquest fotògraf del país no se li havia demanat mai una exposició. Per què' Ho explica Riba, “perquè la vida quan ets lliure és difícil, no ho tens tan fàcil m'ha passat amb molts aspectes”.

El fotògraf Àlex Tena reconeix que per la seva formació de fotoperiodista “m'és molt difícil fer una foto sense pensar què és el que estic fotografiant, i que quan fotografia ho fa “perquè és part d'alguna cosa, que hi hagi contingut”. El fotògraf va començar a treballar sobre el Madriu al 2002 per la preparació del dossier de la candidatura de la UNESCO i havia de documentar tota la vall. Per això, molts dels indrets ja eren coneguts per ell. Parets de pedra seca, cabanes, camins, ho havia de fotografia tot llavors “hi anava una nit i tornava a baixar” explica.

Aquest espai natural és important per aquest fotògraf que detalla com darrere de cada fotografia hi ha un relat, una història, “et puc dir que aquest senyor que surt es diu Jaume, és l'única persona que surt” explica sobre un pastor que hi va conèixer però que de “gent que hi viu i treballa no n'hi ha”. Un marge de pedra seca al fotògraf li suggereix la gent que el va aixecar, un refugi el fa pensar sobre els que s'hi han posat sota a cobert, els orris on es feia formatge, en els camins utilitzats pels pastors, etcètera “hi ha tot aquest 'blackground' del Madriu que no s'ha d'oblidar que és patrimoni cultural”.

De fet, hi planteja un diàleg sobre històries com les vaques que arriben de Sant Julià al solstici d'estiu, al 21 de juny, a excepció de si hi ha molta neu, quan llavors reculen i entren com a molt tard el 10 de juliol. Històries extretes del seu contacte amb vaquers i pastors, “hi he anat cinc o sis vegades a veure'ls”.

El recull de 42 fotografies es podrà veure fins al 12 de març. Aquest diumenge al migdia es podrà veure l'exposició Madriu 8.8 amb els autors dins el cicle 'Vermut i art al Roc'.