Compartir

El catedràtic d'economia de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López Casasnovas ha abordat aquest dimecres a la tarda en una conferència emmarcada en el cicle 'Crèdit Andorrà Global Forum' la seva visió sobre el futur de la depesa social. L'expert advoca per la “flexibilització” de l'estat del benestar per fer front als reptes de futur canviants com són els demogràfics, el mercat laboral i el tecnològic.

Aquest replantejament, ha manifestat, passa perquè la despesa social “sigui capaç d'articular-se dedicant-se a coses noves” abandonant algunes de les velles, i que es donin diners en la mesura que “t'esforcis i treballis” i també que la sanitat es miri els serveis socials amb una altra mirada i s'integrin millor, aprofitant una major flexibilitat dels professionals per atendre malalts i no malalties. També defensa una flexibilització del finançament donant més pes, per exemple, a l'atenció de la dependència.

D'aquesta manera, ha posat en relleu que a ell el que el “preocupa” és “la solvència” d'aquest estat del benestar, més enllà de la sostenibilitat financera, que és una qüestió que depèn de decisions polítiques. Considera que la crisi pot servir perquè realment hi hagi aquesta reflexió i es vegi que “l'universalisme de barra lliure” està buit de contingut i que o es prioritza la despesa o bé s'incrementen els ingressos. “No pots gastar el que no tens i, o bé has d'ingressar més, o ser més selectiu en la despesa”, i aquest augment dels ingressos només s'ho poden plantejar països com Andorra, ha remarcat, amb una taxa d'atur molt baixa. El pitjor escenari si no es fa res, ha remarcat, és que s'incrementi el dèficit i el deute ja que això vol dir que es posa en dubte “la justícia intergeneracional”.

Acord d'associació
Qüestionat pels mitjans de comunicació sobre l'acord d'associació amb la Unió Europea, ha destacat que cal seguir el full de ruta “però sense presses”, tenint en compte que un dels problemes és el “timing” i l'altre “quantes esquelles perds en el viatge”. D'aquesta manera, ha destacat que cal recordar la situació de l'economia andorrana i que tampoc hi ha un projecte europeu “prou sòlid per abraçar-se incondicionalment” i més tenint en compte el Brexit.