Compartir

El Servei de Política Lingüística ha presentat l'estudi fet pel Centre de Recerca Sociològica de l'Institut d'Estudis Andorrans, continuant la diagnosi que des del 1995 avalua el coneixement i l'ús lingüístics de la població d'Andorra. El treball compta amb la comparativa dels estudis fets en els anys 1995, 1999, 2004 i 2009. En el cas de l'estudi presentat aquest dijous i que correspon a l'enquesta feta el 2014, s'ha fet per enquesta telefònica sobre una població de 727 persones de totes les parròquies.

Per primera vegada des del 1995 (any en què comencen els estudis), el català és la llengua més utilitzada de mitjana al país, i ho és per sobre el castellà. Pel que fa a la mitjana de freqüència d'ús de les llengües a Andorra, que se situa en un indicador d'entre el 1 (gens) i el 5 (sempre), la llengua recupera el primer lloc en un 3,2 el castellà es troba en un 3, mentre que el portuguès es manté en un 1,3 i el francès baixa un punt passant de l'1,4 el 2009 al 1,3 el 2014.

La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, considera que malgrat els resultats i les conclusions sobre el creixement de l'ús del català al país “no ens podem relaxar”, ja que en contextos menys formals els indicadors són poc esperançadors. El cap del Servei de Política Lingüística, Joan Sans, ha assenyalat algunes de les conclusions de l'estudi que expliquen aquest increment de l'ús de de la llengua catalana a Andorra.

En aquest sentit, ha apuntat a canvis en l'estructura demogràfica del país on entre els espanyols que fa cinc anys o menys que resideixen a Andorra, el 93% provenen de Catalunya, i majoritàriament tenen com a llengua materna el català. Els qui tenen el català com a llengua materna amb menys de cinc anys de residència representen el 67,7% al 2014, mentre que al 2009 eren el 5,5%. Aquest fet es dóna per l'origen de les persones enquestades que provenen de Catalunya donat el context de crisi. Pel que fa a la població d'Andorra, el 39% de la població és andorrana, el 30% és espanyola, el 16% és portuguesa i un 6% és francesa, el 10% pertany a d'altres nacionalitats.

L'estudi incideix en els àmbits domèstics, els amics, la feina, les relacions amb l'administració pública i els diversos àmbits del món socioeconòmic. En l'estudi del 2014 s'ha afegit una nova variable: la llengua utilitzada amb els companys d'estudi. Tenint en compte tots els usos, el català representa el 47% del temps, el castellà un 37, mentre que el portuguès representa un 5,4% i el francès el 5%.

A banda, l'estudi planteja que la disminució de l'activitat econòmica de sectors com la construcció i d'altres activitats relacionades, ocupats principalment per població no autòctona i de llengua materna no catalana, explicaria la disminució de l'ús del castellà i del portuguès. Malgrat aquests canvis, la llengua materna més freqüent en l'ús és la castellana (44%), seguida del català amb un 40%, que augmenta 10 punts percentuals per sobre de les últimes dades (29% al 2009); el portuguès ha seguit augmentant però ho fa de manera menys pronunciada (el 2004 hi havia un 14,7% de població amb llengua materna portuguesa, el 2009 un 17,9% i al 2014 aquest percentatge és del 18,6), i el francès ha disminuït lleugerament (d'un 10,5 el 2009 a l'actual 9,7%).

Respecte la percepció sobre l'ús de la llengua, el 76% dels andorrans consideren el català com a llengua pròpia (67% només el català), mentre que un 28% s'identifiquen amb el castellà (18% només castellà); i entre els espanyols, un 52% s'identifica amb el castellà (41% només castellà) i un 56% amb el català (46% només català). En les relacions laborals , en la llengua emprada amb els companys de feina, un 67% dels enquestats ha afirmat que fa servir el català mentre que el 62% asseguren que ho fan en castellà.

Pel que fa als àmbits d'ús de les llengües, en les relacions amb l'administració, la majoria de les persones enquestades diuen que hi han estat ateses en català (96%) i hi han parlat també en català (84%). Però en els àmbits on es detecta un canvi en la tendència general de l'ús de la llengua catalana fa referència al sector de l'hosteleria, bars, discoteques i pubs així com també els grans magatzems. El castellà és la llengua més utilitzada, 51%; català, 35%; català i castellà, 8%; francès, 2%, i portuguès, 2% pel que fa als restaurants. Mentre que als bars, discoteques o pubs segueix en tendència negativa. Des del 2004, lús del castellà passa del 49% al 58%, el català se situa en el 14% i baixa l'atenció bilingüe del 22 el 2004 al 16% el 2009. És en el sector dels grans magatzems on l'atenció en català és la més baixa (5,5%), mentre que el castellà ha pujat 7 punts respecte el 2009.

Segons el cap del Servei de Política Lingüística Joan Sans, “hem de mantenir-nos ferms en l'àmbit de la dinamització lingüística, l'ús del català hauria de millorar i aquí hauríem de posar la banya entre tots”. En aquest sentit, han anunciat que a la tardor s'engegarà una campanya de sensibilització i dinamització ens els àmbits de l'hosteleria per incentivar l'ús del català en aquests establiments, sector que pensen que “tenen més necessitat per millorar l'ús i l'atenció en l'àmbit dels restaurants”. L'àmbit de la campanya han anunciat que pretén arribar a tots els comerços del país.

Les dades i les conclusions dels estudis ja es troben disponibles a la web del Servei de Política Lingüística www.catala.ad

Canòlic o Canòlich, la toponímia discutida

La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, ha sortit al pas de les preguntes fetes al voltant del criteri que finalment s'aplica al nomenclàtor per “tres topònims que creen una mica de neguit”. Els topònims que no ha pogut concretar quins són fan referència a les tres denominacions lauredianes de 'Canòlich', 'Juberri' i 'Auvinyà', que no s'ajusten a la normativa fabriana. La ministra ha explicitat que no s'han posat en contacte amb el Comú perquè “les parròquies concernides són recents” però que igualment, “no em vull comprometre si es farà en aquesta legislatura”. Igualment, ha valorat el fet com “un neguit de país”.

El Nomenclàtor toponímic va establir al BOPA les denominacions seguint la Llei del Català però que també establia l'acord de les parròquies sobre les denominacions. En el cas de Sant Julià, es va fer petició al Govern el 2010 de mantenir la denominació arcaica, mantenint la que el Comú havia aprovat el 2007. El cap del Servei de Política Lingüística ha assenyalat que s'espera la nova publicació del nomenclàtor perquè es pugui esmenar “el problema dels tres topònims lauredians”.