Compartir

A finals del mes de maig, tècnics del Departament de Medi Ambient i el Cos de Banders, que són els responsables de fer el treball de camp, engegaran el dispositiu per detectar el possible pas de l'ós bru pel país. Seguiment de rastres, indicis, observacions i instal·lació de càmeres que s'activen amb el moviment són algunes de les tècniques que s'utilitzen per trobar el plantígrad. Aquest protocol, de fet, s'aplica al conjunt de la fauna salvatge i inclou multitud d'aspectes. Com nidifiquen els carronyaires que fins fa poc es consideraven pràcticament extingits, la reproducció de la llúdriga que indica la qualitat de les aigües dels rius o la condició dels hàbitats són temes que des de la unitat s'organitzen durant tot l'any segons un calendari.

Des del mes de maig i fins al novembre, l'ós es troba despert de la seva letargia i la Unitat preveu junt amb els agents del Cos de Banders un recorregut sobre el terreny per cercar pistes o rastres del possible pas de l'ós bru pel país. Segons el tècnic de la Unitat de Fauna, Jordi Solà, en el cas de l'ós i del llop “no sabem segur si passen cada any”.

En el cas que apareguin indicis d'algunes d'aquestes espècies, es posa en marxa el dispositiu de vigilància consistent en la instal·lació d'una vintena de càmeres que s'activen per moviment en diferents indrets.”La informació que et pot aportar l'observació fa adquirir coneixements nous” explica Solà.

Aproximadament cada dos o tres anys, la Unitat de Fauna té constància del pas del llop o de l'ós. Ara bé, la instal·lació de les càmeres tampoc assegura el resultat i no és un recurs que s'utilitzi sempre. La darrera vegada que el Cos de Banders va tenir constància de la presència de l'ós bru al país va ser al setembre del 2014. Llavors va ser trobat un excrement a la parròquia d'Ordino.

De fet, les estimacions fixen en un total de 8.400 quilòmetres quadrats l'àrea de presència de l'ós bru als Pirineus, des del 1995. L'any 2014, l'efectiu mínim d'ossos detectats va ser de 31. Enguany, ja s'ha tingut coneixement del pas de l'ós després que la setmana passada es trobés una ovella devorada en un camp a Bagergue (la Vall d'Aran).

L'observació de les espècies serveix per a mantenir un registre que dóna idea sobre l'estat de la fauna al país. La base de dades inclouen el registre d'observacions i serveixen per a calcular les poblacions i la seva evolució.

Llúdrigues i isards

Després dels aiguats del 1982, van desaparèixer les llúdrigues, i no es va tenir coneixement que apareguessin de nou fins l'any 2000. El país ha viscut el procés de recuperació de l'espècie, comptant actualment amb deu mascles identificats. S'han pogut veure en punts del riu Enclar a Santa Coloma, la font de la Ca a la Rabassa o a la Canal de la Font del Llop, a Pal.

Pel que fa a la presència d'isards al país, l'any 1993 van començar a fer-se els recomptes d'aquesta espècie en perill d'extinció. En 20 anys, gràcies a la creació de vedats, la gestió de fauna i les modificacions legislatives sobre els plans de caça han multiplicat per set la presència d'aquests animals.

Coordinació transfronterera

Tant el pas de l'ós, com el llop o la cabra hispànica -que ha estat reintroduïda per les autoritats franceses- és comunicada a França i Catalunya. Segons Jordi Solà, de la Unitat de Fauna “hi ha comunicació fluida, una vegada o dos l'any ens trobem tots els actors transfronterers, i es notifica ràpidament el que ens pugui interessar a uns o altres”.

Més enllà de la cerca, la documentació o l'estudi d'aquestes espècies, una de les idees amb les quals insisteix la Unitat de Fauna és la necessitat de donar-se a conèixer. Per això, l'any 2010 va començar l'edició de la revista 'Rastres' on s'expliquen els resultats dels diferents treballs de camp. Jordi Solà destaca la necessitat d'”apropar la informació sobre la fauna, i és que molta gent no coneix el que tenim al país”.