Compartir

Què és el que la mou a implicar-se tant en l'associació?

He estat mare d'acollida i en el moment en què aculls a un infant que ve dels camps de refugiats es converteix en un membre més de la família. L'associació va arribar a una situació molt difícil al maig farà quatre anys, per una mala gestió de l'antiga presidenta. Si no s'hi implicava ningú, els nens no tornanen al Principat.

Com s'afronta una situació així?

En un primer moment sents incredulitat. No pots creure que es pugui arribar a una situació així, no pots creure que hi hagi gent capaç de malversar els diners d'una associació com la nostra. Jo me'n vaig assabentar a l'hospital, estava convalescent després d'haver patit una operació i em vaig quedar gelada. Després, un cop vaig decidir fer-me càrrec de l'associació, va ser pitjor perquè vaig adonar-me que realment la situació en què s'havia quedat l'entitat era molt difícil. En un primer moment el deute era un, i després va anar incrementant-se per impagaments. L'expresidenta, amb sentència ferma, ha de tornar 42.000 euros. En dos anys, però, ha tornat 150 euros i ens ha deixat en una situació molt difícil.

D'on ha tret les forces per tirar endavant?

Dels nens, pensant únicament en ells. He tingut una nena a casa durant set anys i el que viuen als camps de refugiats i les condicions de vida que tenen fan que lluitis contra tot. És necessari que aquests nens surtin del seu país per veure que existeixen altres coses. Fa 40 anys que estan a l'exili, que s'incompleixen els drets humans amb ells. Tenim una obligació amb el poble sahrauí, se'ls va abandonar en el seu moment i no es van fer les coses ben fetes.

Quin és el principal objectiu de l'associació?

La idea principal és que els nens puguin fer vacances i puguin passar revisions mèdiques. Un cop estan aquí es poden alimentar d'una altra manera ja que són nens que tenen moltes mancances: molts pateixen avitaminosis i tenen les dents molt malmeses. La funció de la nostra associació i de totes les que ajuden al poble sahrauí també és lluitar per la llibertat del Sàhara. Hi ha molts interessos pel mig que ens obstaculitzen en aquesta lluita.

Quantes famílies d'acollida hi ha ara mateix?

Havíem arribat a tenir 25 famílies quan hi havia el senyor Miquel Latorre al davant de l'associació. Ara anem mantenint el grup d'infants i són 12, tot i que l'any passat en van fallar dos perquè van tenir por d'agafar l'avió a última hora. Aquest any tenim una previsió de 14 famílies d'acollida. Un problema amb què ens trobem és que aquests nens porten visats per viatjar a Espanya i França des d'Andorra, i si una família portuguesa vol acollir-los i viatjar a Portugal, no hi poden anar. Llavors aquestes famílies han d'hipotecar les seves vacances. Alguns ho fan, però és complicat.

La Fundació BPA era la que fins ara pagava els vols dels infants. Tenen assegurats aquests vols per aquest any? Han trobat una solució a aquest problema?

Si, hem tingut mala sort, perquè la Fundació BPA ens pagava els vols fins ara. L'expresidenta de la nostra associació ha de complir amb una sentència i tornar els diners, però de moment no ho fa. Aquest any tenim els vols assegurats però de cara al 2017 haurem de fer un pensament. Necessitem que algú ens ajudi perquè, sinó, els nens no podran viatjar. Fem fires i activitats per tal de recollir diners, però no n'hi ha prou ja que un bitllet d'avió per a aquests nens val 600 euros.

Estan buscant algun patrocinador? S'han reunit amb algú?

Hem fet una crida a través dels mitjans de comunicació per tal de trobar algun patrocinador i ara mateix estem mantenint reunions amb diverses entitats. Hi ha hagut una fundació social privada que ens ha ajudat a assumir una part d'un deute per poder continuar amb el projecte. No sabem quina fundació és ja que van fer una donació anònima, però els estem molt agraïts.

Teniu alguna campanya en marxa ara mateix?

Sí, tenim una campanya. El Sàhara ha patit inundacions molt fortes, està passant un any molt complicat, s'han mort dos nens, s'han quedat sense cases i una de les àrees ha estat declarada com a zona catastròfica. No tenen menjar, les ajudes humanitàries que hi havia s'han perdut i, per tant, ara tenim en marxa una campanya per ajudar-los. Amb l'ajuda de la Ud'A solidària hem obert una campanya de recollida de medicaments, alimentació i roba. Un cop haguem acabat la recollida ho farem arribar al Sàhara, però ho farem com associació, perquè la plataforma d'ONG's d'Andorra ja té oberta una altra campanya d'ajuda humanitària a Síria i no fan dues coses alhora.


Tenen punts específics per aportar donacions?

La gent que vulgui donar ha de dirigir-se a l'Ud'A solidaria, a Sant Julià de Lòria. Han de portar aliments amb llarga data de caducitat, això és molt important, com ara pastes, arrossos o oli d'oliva. També necessitem medicaments.

Quan es tancarà la fase de recollida d'aquesta campanya?

Tancarem la recollida el dia 11 de desembre. A partir d'aquí ens posarem d'acord amb la junta per saber en quins punts del país repartim la recol·lecta.

Com animaria a aquelles persones que estiguin plantejant-se ser família d'acollida?

Pels que tenim fills és una lliçó de vida cap a ells. No són els nostres fills els que ensenyen a ells, sinó els nens i nenes sahrauis els que ensenyen als nostres fills, ja que tenen uns valors impressionants.

Que és el que els sorprèn més en arribar al país?

L'aigua. Quan passen pel pantà d'Oliana es queden estabornits. Quan els omples la banyera no s'hi posen perquè tenen por. La llum també, ja que això d'encendre la llum apretant un botó és com màgia per a ells.

S'acosten festes, quin desig demanaria al pare Noel?

La llibertat pel poble sahrauí.