Quantcast

Diumenge les agulles dels rellotges tornen enrere

Un any més amb la tardor arriba el famós canvi horari. Famós en totes les tertúlies de cafè i amb opinions per a tots els gustos. Per a molts el canvi de les agulles del rellotge suposa ja l'arribada de l'hivern, amb tot el que això comporta: menys llum i més aïllament.

És realment necessari aquest canvi horari?

Des de fa un cert temps el debat sobre el canvi horari és més viu que mai, tant és així que algunes iniciatives lluiten per no imposar més hores de foscor. A l'estat espanyol, per exemple, la situació és encara més complicada donada la particularitat que l'envolta. En aquest cas es produeix un error, impulsat per Franco, des de l'any 1940. I és que per la seva posició geogràfica, l'estat espanyol hauria de regir-se pel fus horari del meridià de Greenwich, és a dir que l'hora espanyola s'hauria de retardar seixanta minuts. A l'hivern l'horari espanyol va seixanta minuts per davant del seu temps solar fet que s'agreuja més a l'estiu, quan s'avança fins a dues hores.

A Andorra, les temperatures baixes i la manca de llum fan que per a molts l'hivern es faci infinitament llarg. El canvi d'horari ens propicia més exposició a la foscor, cosa que a vegades pot afavorir les famoses depressions estacionals. La psicòloga Marta Compte, del centre d'atenció psicològica Nivy, explica que el cos té un rellotge biològic que es relaciona amb les hores d'exposició de la llum. Com més llum rebem, més actius estem i és per aquest motiu que la tardor pot fer-nos perdre «energia». La psicòloga explica que les persones fotosensibles són les que acusen més aquests símptomes. La tardor ja de per si comporta un increment de foscor i físicament pot produir somnolència, cansament o apatia. Tal com explica la psicòloga, aquests factors poden aparèixer amb més intensitat en «persones fotosensibles o persones que es troben en un moment de vulnerabilitat» i, de fet, confessa que «és un moment on els psicòlegs i psiquiatres som molt cautelosos per no fer cap canvi brusc».

Quin horari seria més beneficiós per a nosaltres?

Deixant de banda el consum energètic, Compte explica que el millor horari des del punt de vista de funcionament biològic i emocional seria el d'estiu, ja que no incrementa tant la foscor. I és que segons aquesta psicòloga la manca de llum fa que estiguem més tristos, amb menys ganes d'estar a l'exterior i més apàtics.

Curiositats sobre el canvi horari

El 1905, el constructor anglès William Willett va concebre l'horari d'estiu durant un passeig a cavall previ a l'esmorzar. La idea se li va ocórrer tot pensant en quants londinencs passaven part del dia d'estiu dormint. Aficionat al Golf, la idea d'escurçar el seu recorregut per manca de llum no li agradava i això el va impulsar a presentar dos anys més tard la seva proposta.

El mateix creador d'aquest canvi, William Willet, va suggerir, per evitar que el canvi fos tant brusc, realitzar transicions de 20 minuts setmanals, però mai va arribar a aplicar-se per la complicació que generava.

Ja ho hem mencionat amb anterioritat: Espanya incrementa amb cada canvi d'horari un error que fa 72 anys que dura. Franco va ordenar el 1940 avançar seixanta minuts les agulles del rellotge per tal de funcionar amb la mateixa hora que l'Alemanya de Hitler.

El canvi d'horari va començar a generalitzar-se arreu del món arran de la primera crisi del petroli, el 1974, ja que avançant els rellotges es pot aprofitar millor la llum del sol i consumir menys electricitat.

Un altre cas curiós és el del part dels bessons àmpliament comentat a Internet. Si el primer nen neix a les 02.55 hores de l'últim diumenge d'octubre i el segon ho fa deu minuts més tard legalment el segon nen és més gran que el primer, tot i haver nascut després.

Windows 95 va ser el primer sistema a incorporar l'opció de canvi horari automàtic però per un error de programació, només ho va fer l'any 1995 i no els posteriors.

Comentarios de Facebook