Compartir

La presència de la plaga de la processionària a Andorra es constata des dels anys 1980, tot i que entre el 2003 i el 2007 es va donar una forta afectació, que va arribar a grau 4 sobre 5 en alguns boscos de Sant Julià de Lòria i posteriorment també a la Massana i Encamp. Des del 2003, l'empresa Silvagrina, en col·laboració amb una empresa espanyola especialitzada, ha dut a terme el seguiment de la plaga i tractaments tant aeris com manuals amb motxilla atomitzadora. Els darrers tractaments es van fer durant el novembre del 2015 vist el grau d'eclosió de l'insecte durant l'estiu.

Actualment, moment en què l'eruga es troba en el quart o cinquè estadi de desenvolupament, la plaga ha arribat a grau 3 sobre 5 a Sant Julià, la Massana i Encamp. Aquest fet pot provocar problemes d'urticària o al·lèrgies entre la població, i pot afectar també els pins, tot i que si no s'arriba al nivell 4, la vegetació es recupera. En canvi, si la defoliació es produeix reiteradament 2 o 3 anys, els arbres es debiliten, cosa que facilita l'entrada d'altres patògens que poden causar-li la mort. A més, les bosses de processionària també causen un impacte paisatgístic negatiu important entre el novembre i fins al final de la primavera.

L'estudi recomana esperar a què les erugues arribin al cinquè estadi de desenvolupament i iniciïn el seu procés de soterrament (d'aquí a 1 o 2 mesos), continuar amb el tractament amb feromones durant l'estiu, i posteriorment decidir si es fan tractaments aeris de cara al novembre, ja que és quan les erugues es troben en el primer estadi i quan són més efectives aquestes actuacions. A més, afegeix que si localment és necessari per problemes urticants o per queixes veïnals, es pot fer un tractament puntual amb motxilla atomitzadora. No obstant, l'empresa alerta que és previsible que durant els propers anys s'incrementi l'afectació de la plaga, vista l'experiència dels anys 2003-2007.

El cicle biològic de la processionària s'allarga a Andorra per les condicions climàtiques de les zones muntanyoses, i si bé normalment té una durada d'un any, en zones com el Principat es veu incrementat de 2 a 4 anys, que és el temps que l'eruga pot romandre sota terra.

L'estudi elaborat per Silvagrina serà analitzat durant la reunió de cònsols de la setmana vinent per prendre les decisions que cal portar a terme per minimitzar els efectes de la plaga, i la intenció és que les accions es puguin fer de manera conjunta tal com ja s'actua en matèria de gestió de boscos.