Compartir

Si ja de per si l'estiu a Can Barça ha estat remogut per tot l'esdevingut en el Culebrot Neymar, el sisme submarí va acabar per explotar davant un Reial Madrid d'una altra galàxia que va treure a la llum les vergonyes d'un Barcelona que naufraga en Alta mar sense saber molt bé que horitzó l'espera. El desastre de la derrota ja no només es plasma en el terreny de joc, on les diferències són molt evidents entre un equip i altre, sinó també a nivell institucional.

El fantasma de la moció de censura contra la Junta Directiva dirigida per Josep Maria Bartomeu està omnipresent en tot moment, únicament i exclusivament per la ruïnosa gestió esportiva que ha acabat amb la sortida de Neymar, del qual encara s'espera substitut i que encara no ha arribat, mancant dues setmanes per al tancament del mercat. Per a més Inri, els dards entre plantilla i directiva es van succeir després del clàssic. Busquets demanava fitxatges per "renovar" la plantilla, perquè és realment el que toca; i el gerent esportiu Pep Segura va tenir la brillant idea de carregar el mort de la derrota al gol en pròpia de Gerard Piqué.

Veient el panorama, l'enemic és a casa, i si les pulles entre la zona noble i la plantilla continuen succeint-se, la temporada pot ser un viacrucis de glop complicat. I qui està patint totes aquestes conseqüències és qui menys ho mereix, i no és altre que Ernesto Valverde. Un tècnic que va arribar amb tota la il·lusió del món davant el seu repte més gran i que ha vist com en dos mesos està vivint en un circ inaudit.

Tot i la derrota, queden molts aspectes del joc per millorar i treballar, tot i que és cert que temes com la pressió després de pèrdua i la pressió a la sortida de pilota van fer efecte. És l'única cosa que ha fet efecte del que ha proposat Valverde, que té una tasca molt complicada amb la gestió al lateral dret, on Aleix Vidal va descuidar constantment la banda, posant facilitats al Reial Madrid per fer contraatacs. D'aquí van arribar els gols d'Asensio i Cristiano.

Un altre aspecte a subratllar després del partit, és la necessitat urgent d'un migcampista de garanties. Paulinho aterra a Barcelona per donar múscul i força en moments de flaquesa. Bon migcampista és, sens dubte, però és un jugador el perfil està molt ben cobert amb Sergi Roberto o André Gomes, per la qual cosa no acaba de ser el perfil d'migcampista que busca el Barça. A sobre, l'escandalosa xifra de 40 milions del seu preu per un jugador amb un rendiment molt discret en la seva primera etapa a Europa no fa més que desil·lusionar una afició a la qual se li esgota la paciència esperant un recanvi de Neymar.

D'altra banda, els desitjats Coutinho i Dembele, declarats tots dos en rebel·lia – cada un a la seva manera – esperen que algun dia Bartomeu se sent a negociar els seus respectius preus amb Liverpool i Borussia Dortmund, que els exigirà tot l'or del món per poder fitxar-los. Ja poden donar-se pressa a fitxar-que amb l'actual equip la plantilla del Barcelona no arribarà massa lluny aquesta temporada veient el pobre rendiment que va oferir Deulofeu a 70 minuts.

Jean Michael Seri, de l'Niça, seria el reforç ideal per a l'equip de Valverde. Un perfil similar a Kanté o Matuidi, i que amb tres o quatre any menys que Paulinho, pot aportar creació, ordre i distribució de joc, just el que necessita el Barça, un complement a Rakitic per donar descans al croat quan ho necessiti. < / p>

Sobre el partit davant el Reial Madrid, va quedar evident que Iniesta ja no està per jugar tots els minuts en partits de màxima exigència, i les úniques notes positives les van donar Samuel Umtiti, dins del dolent, el millor; i Denis Suárez, que va aportar coses interessants, més que el mateix Deulofeu.