Compartir

No és un glop fàcil de pair quan algú et diu adéu, gairebé sense adonar-explicacions del per què, i després pretén quedar bé amb tu sigui com sigui, de qualsevol manera, com si la vida no fos amb aquesta persona. I el glop senti pitjor quan el teu tracte cap a aquesta persona ha estat fora de lloc, quan t'has esforçat per complir tots els seus capricis.

Així ha passat amb Neymar i la seva marxa del Barcelona. Una marxa que a curt termini es veu pràcticament com una bufetada mediàtic al club blaugrana, però que analitzant fredament, li ha vingut bé al club per tres motius: esportiva, financera i institucionalment. El primer d'ells perquè jugadors hi ha de sobres per cobrir la vacant que deixa el paulista; econòmicament, és una alenada d'aire fresc, no només per reforçar la plantilla a cost zero, sinó també per finançar el projecte Espai Barça, la finalització es preveu per 2022; i la imatge del club també es veu beneficiada.

Si hi ha alguna cosa que diferencia un equip considerat "gran" d'un que no ho és, és precisament la imatge interior que projecta cap a fora. I precisament l'actual Junta Directiva que presideix Josep Maria Bartomeu dista moltíssim del plantejament inicial, tot i que la maniobra de vendre el brasiler ha estat la decisió encertada que hagin pogut prendre en molt de temps. Neymar ha jugat amb els sentiments d'una afició que li ha acompanyat i estimat gairebé com a un culer català més, a més de vacil·lar i riure al seu antull d'una junta directiva humiliada i recordada com la que va anar un dia a París a comprar un vestit de Channel i se'n va anar sense el seu Rolex de tornada a Barcelona perquè l'hi van robar.

Considero que no es pot descriure d'una altra manera l'intent fallit de fitxar Marco Verratti, i que va acabar amb la sortida de Neymar destinació a la capital francesa. Però no ens centrarem tant en això i sí en la gestió del culebró. Tornant al fil anterior, Bartomeu va confiar en la plantilla – sobretot al president Piqué – la tasca de suplicar de genolls al brasiler, de continuar al Barça, quan un president seriós i amb una mica de rigor amb l'actitud de nen de col·legi de Neymar ho hagués venut al minut zero, com ho hagués fet Laporta.

Sí, Laporta. Un president més famós per l'aliè al món del futbol que per la seva gestió al comandament del club, però que la imatge del Barça amb ell durant el seu mandat va ser impecable. Sense fraus fiscals ni imputacions pel mig, ni al club ni als seus dirigents. Perquè un president com Laporta no hagués concedit tants privilegis a un jugador a qui se li augmenta el sou cada any així perquè sí, cobrant més que els jugadors més importants del millor Barça de la història sense fer res. Perquè tampoc permetria que un jugador es saltés fins a tres vegades una Jornada de Lliga perquè era l'aniversari de la seva germana, i ni micho menys, tampoc li pagaria al pare del jugador una prima de renovació i molt menys fer-ho quan el futbolista se'n va a un altre club.

el morro – per dir-ho sense usar tacs i anar contra ningú – que han tingut Neymar Jr i Sènior com menys ha passat línies estratosfèriques, ia sobre es permeten el luxe de descollonar – perdoneu el mot – de tot el món. Que si un deia que volia anar-se'n, l'altre li convencia de quedar-se … i acomiadar-se del club com si res, amb una simple nota, quan hi havia altres maneres més elegants d'anar-se'n a provar una altra aventura.

les crítiques a Bartomeu no han cessat en aquest article, però he d'admetre que la decisió de no posar traves a la sortida de Neymar ha estat la millor decisió que s'ha pogut prendre en anys.
Amb els 222 milions la inversió que es pot fer és força interessant. Coutinho i Dembele són suficients per mantenir la il·lusió de l'afició, i sobretot per mantenir l'ímpetu competitiu que s'ha perdut aquest últim any i que va provocar derrotes dures a París ia Torí, per pura apatia de la plantilla i per falta d'intensitat futbolística.

Gràcies Neymar, pels títols i pel llegat econòmic que has deixat.