Quantcast

El Reial Madrid guanya 1-0 al Manchester City i posa rumb a la seva catorzena final de Champions

El Reial Madrid torna a una final de Champions League. Serà la catorzena que disputi. L'escenari preferit d'un club que empara la seva grandesa i prestigi en ressonats èxits a la Copa d'Europa. Hi ha hagut després d'una nit de poc futbol i escassa lluita al Santiago Bernabéu, encara amb regust de la remuntada al Wolfsburg però amb major dosi de patiment pel excessiu respecte a un Manchester City que, però, es va acovardir des del principi i en el qual les figures es van esborrar des del xiulet inicial, desconegut Agüero i encara pitjor de Bruyne. Tant que el Rel Madrid va poder va poder ja noquejar el rival en el primer acte i al qual, però, va donar esperances fins a l'últim sospir.

El duel de l'Allianz Arena va marcar d'inici al Reial Madrid. Veure el Bayern anar a l'atac sense complexos contra l'Atlètic de Madrid i com un gol en contra en qualsevol acció et deixa amb la mel als llavis és una lliçó. I la tenien ben apresa a la caseta blanca. La consigna era manar i esperar. Caldria oportunitats de sobres per liquidar el City.

Perquè el respecte va marcar el duel del Bernabéu. La perillositat de l'empat sense gols del Ettihad era una arma de doble tall. Els de Zidane van sortir a exercir el control, sense avassallar al seu rival. Semblava que la manca de Casemiro -l'home més tàctic i físic de la medul·lar de Zidane- encongia els ànims antacantes del seu companys. Ni Modric, ni Kroos s'animaven sabedors que després ells no estaria mai el brasiler .

Jugava el Manchester City a ritme pesat de Touré, al trot d'un futbolista passat de pes i recentment recuperat d'una lesió, el temps de domini al centre del camp ja és cosa del passat.

Va ??perdre a Kompany per lesió només iniciar el dol i només de Bruyne generava desequilibri entre línies, tot i que en intents sense llustre , mers focs artificials. Només es podien sumar alguna acció de Jesús Navas a l'esquena de Marcelo.

El Reial Madrid necessita ficar una marxa més. La figura d'Isco emergia en la lluita de la medul·lar, deixant detalls tècnics de molts quirats en la sortida de la pilota.

Finalment, el Reial Madrid va trobar en el seu camí la fortuna necessària per a l'èxit en les competicions grans. Del no-res va fabricar el gol que trencava l'eliminatòria. Bale centrava des del costat dret i Fernando desviava la pilota enverinat a l'esquadra de Hart. La seva estrena golejadora en la present edició de Champions League no va poder tenir millor dia reservat.

Els intents d'aixecar de la lona del Manchester City eren en va. Tot just alguna cursa de Navas, un córner rematat dalt de Fernando. Al Reial Madrid en tenia prou amb que Keylor Navas, sense cap gol encaixat en la competició al Bernabéu, seguís sent un espectador més.

No hi va haver més accions de perill d'un Reial Madrid que va suar fins a l'últim segon . Sense excessives dificultats, però amb la por al cos i el silenci a la grada quan De Bruyne va xutar al lateral de la xarxa una falta a sis minuts del final o quan el Kun va fregar el travesser en la seva única acció de perill, esborrat del camp pel marcatge de Sergio Ramos.

No hi havia temps per a més. Zidane va complir l'objectiu marcat quan va rellevar Benítez. L'onzena Champions League o 'vendetta' blanca i vermella. El futbol espanyol estén el seu domini a Europa.

Comentarios de Facebook