Compartir

ACN Barcelona.-El candidat d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha previst que hi haurà unes noves eleccions al Parlament al març o durant la tardor de 2016, a causa de la 'ingovernabilitat' que s'ha generat per la dificultat d'un pacte entre Junts pel Sí i la CUP. En una conferència aquest dijous al Barcelona Tribuna, Duran ha augurat que encara que el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, aconseguís la investidura 'seria molt difícil la governabilitat entre JxS i la CUP'. Per això, el candidat d'Unió ha assegurat que, en el cas que no obtingués cap diputat a les properes eleccions del 20-D, la formació democristiana tindrà una 'tercera oportunitat' d'aconseguir representació durant els propers mesos.

'Serà un fracàs per mi si no surto escollit com a diputat. Estic aquí perquè la situació és molt fotuda. Estic aquí per responsabilitat. Aquí estem i aquí estarem d'aquí set o vuit mesos o d'aquí deu anys', ha respost Duran a preguntes dels assistents sobre la possibilitat de no treure representació al Congrés i al Senat. En aquest sentit, el líder democristià ha preguntat als presents si estan disposats a deixar que Catalunya estigui representada a les Corts només pels independentistes o per partits que no tenen en compte el fet diferencial de Catalunya.El cap de llista d'Unió ha advertit que Catalunya viu temps 'd'inestabilitat i ingovernabilitat', mentre 'hi ha molt gent sense feina o treballant en precari i empreses que tenen dificultats per tirar endavant el seu negoci, a més de pagesos que no cobren la PAC, pensionistes angoixats i cotitzants que no saben quina pensió cobraran'. Duran ha emmarcat aquests problemes en un context de desaparició progressiva de les classes mitjanes i l'increment del nombre de la pobresa.'Cal que els polítics deixin de ser el problema i passin a ser la solució. Catalunya és una nació i així ho sent Unió. Hi ha qui creu que la seva nació és la espanyola i altres que s'identifiquen nacionalment amb Espanya i Catalunya. Per això, les propostes d'Unió són per a tothom. Una cosa són els sentiments i l'altra la propaganda, que utilitza aquests sentiments', ha sentenciat. Duran ha lamentat que hi ha projectes 'confrontants' que han dividit el país, 'que han existit sempre', però ha advertit que ara manca un projecte col·lectiu.Com a exemple, Duran ha parlat del dret a decidir, que unia una part important de la població catalana i que ara s'ha substituït per la independència. El candidat d'Unió ha reconegut que amb el resultat de les eleccions del 27-S no es pot tirar endavant un projecte independentista, però també ha criticat que la posició del govern ha intentat 'humiliar' la Generalitat. Al costat d'això, ha criticat decisions preses a Catalunya com la declaració del 9-N, que ha estat mal rebuda a nivell espanyol i europeu, ha defensat.Duran qüestiona d'on sortiran els diners pel pla social que reclama la CUPDuran s'ha preguntat si hi ha diners per tirar endavant els projectes socials que demana la CUP per arribar a un pacte amb JxS i ha qüestionat per què no es podien fer aquestes despeses abans. 'Abans del 20 de desembre, s'ha de dir on s'està disposat a arribar, si hi ha converses polítiques i cap a on porten el país. No es pot anar més enllà, vivint en un projecte més tàctic que profund, sense un suport social majoritari i sense possibilitat de ser pactat amb l'Estat o acceptat a la UE. Calen solucions i no portar el país al buit', ha conclòs.Disposició addicional a la ConstitucióDavant d'això, Duran ha reiterat la proposta d'Unió d'una disposició addicional a la Constitució espanyola que inclogui un concert fiscal i el blindatge de competències en cultura i educació per a Catalunya. 'És difícil, però no impossible. Ningú a Espanya voldrà negociar aquesta independència ni ningú a Europa ho escoltarà', ha afirmat Duran. El líder democristià ha advertit també que els mercats financers poden castigar aquesta inestabilitat política a Espanya.A banda, Duran ha apuntat que la ciutadania té altres problemes i cal generar ocupació per reduir l'atur, amb un pla de xoc que incentivi la contractació, rebaixes fiscals de l'IRPF, suport a les famílies amb fills, una política natalista i lluitar contra la precarietat i la desigualtat salarial entre homes i dones i fer aflorar l'economia submergida que existeix a Catalunya i al conjunt de l'Estat. 'Només així, es podran garantir també les pensions', una de les altres preocupacions dels ciutadans, ha afegit Duran.El referèndum de PodemDuran també ha celebrat que el candidat de Podem, Pablo Iglesias, hagi proposat un referèndum sobre la independència de Catalunya, però ha advertit que cal veure sobre quins preceptes es convocarà, si serà consultiu o vinculant i quines opcions s'obririen en cas de vot afirmatiu o negatiu. 'Jo prefereixo sotmetre a referèndum una proposta concreta de solució, la que passa per una disposició addicional a la Constitució espanyola', ha assenyalat. El líder d'Unió ha recordat que la seva proposta no necessita un referèndum per ser aprovada. Igualment, ha afegit que el futur escenari polític haurà d'assumir canvis en la situació de Catalunya, però també caldrà introduir canvis a la Carta Magna.El candidat d'Unió ha afirmat que 'desitjo i espero' que el votant penedit de Junts pel Sí torni a votar Unió. 'Votar Democràcia i Llibertat és el mateix que votar Esquerra, per això feia nosa Unió, perquè CDC pogués pactar amb Esquerra i amb la CUP. Només volen trencar i ara tenim un problema amb Espanya i també tenim un problema entre els catalans. La utilitat del vot a Unió és molta. Aquest país necessita un catalanisme centrat i capaç d'aguantar i de pactar'.'Podria ser que Catalunya perdés pes en una futura reforma constitucional. Molts no independentistes van recolzar Junts pel Sí pensant en reforçar la part catalana en una futura negociació amb l'Estat. Però l'independentisme no fa moure res i fa aixecar encara més murs, sobretot a partir de declaracions com la del 9 de novembre al Parlament', ha indicat. Duran ha previst que una reforma constitucional 'podria acabar malament' i que a Catalunya s'ha menystingut el poder real de l'estat espanyol.