Quantcast

"Xiular per gaudi i plaer a un jugador del teu equip no ajuda absolutament res"

14 de Febrer de 2017. Dia de Sant Valentí per als enamorats, dia de Champions League per als amants del futbol. Aquell dia, El Barça va patir una de les derrotes més humiliants en competició europea, també una de les pitjors en la història del club. Pel poc compromís de l'equip, escàs nivell d'intensitat i impotència al veure com el rival que estava davant era tremendament superior en tots els aspectes.

Aquest mateix dia, l'afició buscava culpables a aquella desastre que dues setmanes després es va convertir en una remuntada històrica per a la història del club blaugrana i de la màxima competició continental. Uns van culpar a Luis Enrique, altres a la junta directiva, però l'afició, amb l'ajuda inestimable de la premsa esportiva, volien a un cap de turc. No podia ser Messi per a l'estat, a Súarez i Iniesta no se'ls podia demanar gran cosa i qui anava a ser el més llest del barri per criticar NEYMAR. Sí, Neymar. El mateix amb el que es va perdre 4-0 a París, 3-0 a Torí i es va guanyar sense ell 2-3 al Santiago Bernabeu.

Què era més fàcil? Cerca als més febles, als nous fitxatges. Dels fitxatges que van arribar la passada campanya, només Umtiti i André Gomes van ser titulars aquell dia. Doncs l'afició va assenyalar de manera deliberada i brutal al migcampista portuguès. Des d'aquest moment fins a la data d'avui, l'ex valencianista viu un infern cada vegada que trepitja el verd del Camp Nou amb xiulets de l'afició.

André Gomes és el cap de turc pel preu que va costar i per les dificultats d'acoblament a un sistema de joc que li era desconegut l'any passat. Sembla mentida que André Gomes hagi de demostrar que és una barreja de l'elegància de Zinedine Zidane en tocar la pilota, de l'esquerra exquisida de Maradona, els quirats de Cruyff i de Pelé, més la determinació de Marc Van Basten dia si i dia també per un partit en el qual tots els jugadors no van estar a l'altura de les circumstàncies.

Com he esmentat anteriorment, la premsa també ha col·laborat en gran manera per enfonsar mental i futbolísticament al jugador. Articles d'opinió i columnes per posar a parir a André Gomes amb l'objectiu d'animar a l'afició a xiular per plaer. Més enllà que no té cap sentit, l'únic que es provoca és que el jugador no només no mostri el seu rendiment, sinó que acabi afectant a tota la plantilla.

Més enllà que li puguin sortir millor o pitjor les coses, André Gomes és un jugador amb un potencial brutal. Tan sols val amb veure els seus partits amb el València per veure de quina fusta està fet. Per preu, qualitat i paciència, es mereix una oportunitat aquesta temporada.