Quantcast

L'1-O a vista d'ocell. La mirada del món sobre la qüestió catalana

El xoc entre dues legalitats, l'espanyola i la catalana, arriba aquest diumenge al seu màxim exponent amb el referèndum de l'1 d'octubre que no sabem a hores d'ara si es podrà celebrar o no. Alguns diran que el xoc té unes arrels més profundes que s'expressa després en paraules i gestos que es queden curts. Són dues maneres d'entendre l'estat, dues maneres d'entendre la vida. Precisament, la imatge del xoc de trens ha estat una de les més recurrents en les informacions i les tertúlies dels mitjans de comunicació espanyols (i catalans) dels darrers mesos.

L'1 d'octubre ja és aquí, ja ha arribat. I com volien el promotors del referèndum la internacionalització de la qüestió és indiscutible.

Però com s'ha tractat el referèndum des de les principals capçaleres internacionals? Sense la pretensió de ser exhaustius, us oferim algunes de les informacions i opinions expressades.

ELS MITJANS ANGLESOS

BBC
Recollint la idea de la coexistència de dues legalitats diferents a Catalunya, la BBC es preguntava com aconseguiria el govern espanyol aplicar les resolucions judicials en una comunitat autònoma, les autoritats de la quan s'han declarat en oberta desobediència. Uns interrogants que se sumen a d'altres sobre el propi pla del referèndum: Es podrà portar a terme? Si es fa, amb quin percentatge de participació es donarà per vàlid? Si la majoria vota a favor de la independència, hi haurà una proclamació unilateral? Els altres països reconeixerien Catalunya com un estat independent?

Els diaris dels Estats Units

El Newsweek situa el referèndum d'independència en el context dels referèndums celebrats darrerament a Europa de signe ben divers: el de la independència escocesa de la Gran Bretanya, que no es va aprovar, i el de la «independència», el Brexit, de Gran Bretanya de la Unió Europea, que sí que es va aprovar. Es recullen temes com el reconeixement de Catalunya com un territori històricament disputat per Espanya i França. Un territori que té la seva pròpia llengua, la seva identitat nacional, el seu propi autogovern. També es reconeix que aquesta reivindicació té unes arrels històriques que s'han anat desenvolupant amb alts i baixos a remolc dels sistemes polítics que ha anat tenint Espanya. Una reivindicació que en els darrers anys ha anat prenent cos i s'ha anat visualitzant a través de les manifestacions multitudinàries de l'11 de setembre, fins a arribar a la convocatòria formal d'un referèndum d'autodeterminació.

Pel que fa a la reacció d'Espanya, aquesta ha declarat que el referèndum és illegal i ha pres tota una sèrie de mesures legals i policials que ja coneixem prou. Se citen les declaracions del ministre afers exteriors espanyol quan va dir que «un referèndum no és el mateix que una democràcia. El general Franco va organitzar dos referèndums». Amb la qual cosa l'articulista del Newsweek no hi està gens d'acord, ja que considera que «un referèndum és exactament democràcia». I considera que el que és profundament antidemocràtic és que Espanya interfereixi en la presa de decisions dels catalans. Creu que a Espanya se li ha escapat de les mans tota aquesta situació, que la criminalització de l'autodeterminació no és la manera de mantenir a Catalunya dins d'Espanya. Com més opressió per part del govern espanyol, més probable serà que els catalans busquin la seva independència.

The New York Times
Si atenem a un article aparegut aquesta setmana mateixa a The New York Times ens trobem amb un autèntic manual sobre el que vol ser el referèndum d'independència de Catalunya i sobretot del que és Catalunya dins d'Espanya.

Es preguntava fa uns dies què estava en joc en el referèndum per la independència de Catalunya. Es posa l'accent en què allò que està en joc és la unitat d'Espanya i la supervivència política del president espanyol Mariano Rajoy.

La premsa francesa

Fa quinze dies el prestigiós diari francès Le Monde proposava en el seu editorial que el president Mariano Rajoy seguís l'exemple escocès a Catalunya: autoritzar la votació mentre explica les seves raons per a la no independència de Catalunya.

Le Figaro adverteix sobre la divisió a Catalunya de cara al referèndum de l'1 d'octubre, en un article titulat «El trencaclosques de Catalunya per a organitzar el referèndum d'independència». Les peces d'aquest trencaclosques, segons el diari, són ben variades: la legislació espanyola sobre referèndums, la llei de referèndum catalana, la llei de transitorietat, els alcaldes del sí i els alcaldes del no al referèndum, la tutela de les finances catalanes, el material de la votació confiscat per l'estat espanyol i les mobilitzacions populars en favor del referèndum i de la llibertat d'expressió. L'article conclou: «sembla que l'únic que té a favor el govern català és que totes aquestes mesures enforteixen el sentiment independentista del poble» tot i que constata que la societat catalana està dividida.

Per la seva banda, Liberation dedica la seva portada de dijous i diverses pàgines al referèndum català.

Els mitjans italians

Il Corriere della Sera reproduïa una entrevista a l'escriptor Javier Cercas en la qual qualifica el referèndum com un cop d'estat degut a la manera com s'hi ha arribat per part de la Generalitat de Catalunya. L'escriptor abroga per trobar altres camins més lents, com ara al Canadà, que puguin desembocar en un referèndum legal d'independència.

Quant a les notícies del dia a dia, pel que fa als esdeveniments, el diari 'La Repubblica' es fa ressò de les últimes informacions sobre els moviments de la guàrdia urbana per a bloquejar que el material relatiu al referèndum es pugui fer servir, recull també les protestes dels estudiants al carrer i es fa ressò de la postura oficial de Brusselles, sobre una petició de mediació per part de la Unió Europea. I Europa continua dient que es tracta d'una qüestió interna.

En el suplement «Super 8» d'aquest diari es parlava fa unes tres setmanes de les dues ànimes de Catalunya. En termes de la batalla de la independència a Catalunya, un país dividit en dos fronts oposats que el govern secessionista de Puigdemont vol portar a les urnes per un referèndum sobre la separació de la resta d'Espanya. El diari donava la veu a nacionalistes i unionistes i a les seves raons velles i modernes, mentre Mariano baix al camp de batalla per a impedir a qualsevol cost, amb mesures econòmiques i legals la possibilitat d'una consulta independentista a la regió rebel.

I els alemanys…

En general els diaris alemanys aposten per la posició del govern espanyol i mostren un interès que alguns fins i tot consideren desmesurat. Fan notar com una curiositat d'aquests dies és que just abans de les eleccions a la presidència alemanya, la qüestió catalana era portada de les principals capçaleres, i no pas les entrevistes amb els principals candidats a la presidència.