Quantcast

DA vol que els càrrecs públics i alts càrrecs no puguin cobrar del sector privat

El grup parlamentari demòcrata ha facilitat a la resta dels grups parlamentaris un esborrany de la proposició de llei qualificada de 'transparència, incompatibilitats i conflictes d'interès en el sector públic (de transparència i bon Govern)'. Ja fa anys que es parla de definir les compatibilitats dels polítics, i càrrecs en general, en relació amb la seva activitat privada, així com de la necessitat de limitar públicament certa informació confidencial per les repercussions que aquesta pugui tenir. Aquest text, al qual ha tingut accés l'ANA, pretén ser el primer pas per consensuar una legislació en aquest sentit. I planteja aspectes com el fet que els càrrecs polítics i alts càrrecs han de tenir «dedicació exclusiva» i no poden cobrar del sector privat.

Així consta al capítol quatre de la llei, concretament als articles 20 i 22. «El personal de servei de totes les institucions andorranes incloent els membres del govern, els cònsols i tots els alts càrrecs, càrrecs directius i el personal de lliure designació o de confiança de l'administració de l'Estat i dels comuns […], té dedicació exclusiva, sense que sigui possible exercir una activitat remunerada, pública o privada», especifica. Únicament queden exempts d'aquesta obligatorietat «els representants electes del Consell General i dels Comuns», ja que es regeixen pel «règim de dedicació establert per les seves normes específiques».

També a l'article 22 del text es torna a deixar clar que els càrrecs que es puguin exercir a l'administració «són incompatibles amb qualsevol altra dedicació laboral o professional al sector privat», així com a consells d'administració o òrgans directius d'entitats privades. És la primera vegada que, normativament, s'especifica d'una manera tan directa la incompatibilitat d'un càrrec públic amb el sector privat.

Ara bé, a la mateixa llei, concretament al capítol 22 i relatiu a la participació en negocis familiars, sí que es permet als càrrecs «participar en les activitats derivades de la gestió del patrimoni propi o familiar i col·laborar als negocis dels pares o el consort», això sí, i mantenint l'esperit dels articles anteriors, «sempre que no es percebi cap tipus de remuneració i les activitats es duguin a terme fora de l'horari laboral». De nou, consellers generals i dels comuns queden exempts d'aquesta condició.

També en aquesta mateixa línia, el text que ha elaborat DA prohibeix tenir participacions a empreses o entitats que contractin amb l'Administració, o que en rebin subvenció. Cal encara establir, tenint en compte que es tracta d'un esborrany, el percentatge de participacions que no es podrà superar. Aquesta prohibició afecta a membres del Govern i consellers dels comuns, del Consell General, alts càrrecs de l'Administració i de les entitats de dret públic i parapúbliques. A més, també afecta als seus cònjuges i part dels familiars (encara per determinar).

40 anys d'informació reservada

La llei que ha preparat el grup demòcrata també vol regular un aspecte polèmic sobre el que darrerament se n'ha donat moltes voltes: la necessitat de blindar o no diverses informacions a la societat pel perjudici que aquesta pugui causar. A l'article 10, s'exposa que el Govern podrà declarar, si ho considera escaient, una informació com a «reservada», «per raons de seguretat i interès públics». El període d'informació reservada, és a dir, no pública, no podrà superar els 40 anys.

A més, i en aquest sentit, es planteja una modificació de l'actual Codi Penal on s'especifiqui que la revelació d'informació reservada sigui castigada amb una pena de presó «de tres mesos a tres anys», així com la inhabilitació per a l'exercici del càrrec públic «fins a cinc anys».

Els càrrecs hauran de comunicar tota la seva activitat laboral i béns
D'altra banda, i pel que fa al concepte de transparència que es desprèn de la llei, el text enumera una sèrie de persones que hauran de declarar les seves activitats laborals, professionals i de gestió patrimonial desenvolupades els darrers tres anys abans d'agafar el càrrec. També la dels seus béns i drets patrimonials propis, així com la dels seus fills i cònjuges. El Govern serà qui establirà «el model de declaració», que en qualsevol cas tindrà «caràcter confidencial» i es dipositarà sota notari.

Aquesta mesura afecta els càrrecs al Consell General, Govern i als comuns, però també als del Tribunal Constitucional o entitats parapúbliques, entre d'altres. Les declaracions s'hauran de fer durant els 60 dies posteriors al nomenament.

Finalment, en aquest esborrany de llei qualificada els demòcrates també volen fer constar per llei que institucions públiques, parapúbliques, la Cambra de Comerç, els col·legis professionals, partits polítics o sindicats hauran de publicar i mantenir actualitzada informació sobre les seves activitats, així com les principals dades estadístiques sobre les mateixes, el currículum dels alts càrrecs, el pressupost o els seus informes d'auditoria, entre d'altres. Aquesta informació s'haurà de publicar amb celeritat.