Quantcast

La grip arriba més tard de l'habitual però amb una incidència més elevada que els darrers hiverns

La temporada d'afectació de la grip comença a l'octubre i s'allarga fins al maig, segons els paràmetres de l'Organització Mundial de la Salut. Aquest any, l'anàlisi realitzat des del Ministeri de Salut constata un augment considerable de casos des de finals de gener, els quals no han deixat de créixer fins ara. La cap d'àrea de Prevenció, Promoció i Vigilància de la Salut al Ministeri de Salut i Benestar, Rosa Vidal, ha explicat que tot fa pensar que «estem al sostre» i que, a partir d'ara i fins al maig, la situació es mantindrà o començarà a baixar. La taxa d'incidència actualment és de 144 casos per cada 100.000 habitants, una taxa que ja es considera epidèmica a Espanya i Catalunya. «És alta» sobretot des de finals de febrer però no es tracta d'una situació problemàtica, ha assegurat Vidal. Amb tot, i veient l'evolució dels casos des de l'inici de la temporada, es pot afirmar que la grip ha arribat tard, tot i que «amb una incidència superior a la d'altres anys». La taxa d'incidència de l'hivern passat no va superar en tota la temporada els 120 casos i a les mateixes dates de març se situava en 34,1.

En total, i des del mes d'octubre, 505 persones han estat diagnosticades amb grip a Andorra, de les quals 257 són dones i 248, homes. Els segments poblacionals amb més casos detectats són els que van dels 5 als 9 anys (96 infants), els d'1 a 4 anys (71 infants), i els de 30 a 45 anys (130 persones). Vidal ha volgut destacar en aquest sentit el baix nombre de casos diagnosticats entre les persones més grans de 65 anys (només nou persones), que també són les que es vacunen contra el virus a l'inici de la temporada. Aquest fet demostra la incidència de les vacunes, més tenint en compte que aquest hivern s'ha optat per una de quatrivalent, que preveu contra dos virus de la grip A, i dos virus de la grip B, a diferència de bona part dels països europeus, que agafen la trivalent, la qual conté dos virus de la grip A i un de la grip B. I aquí recau la diferència de comportament d'Andorra amb la tendència europea, que Vidal ha destacat com a «significativa». Aquest any ha circulat pel continent molta més grip B de l'habitual, fet que no ha afectat a les persones de més de 65 anys d'Andorra, gràcies a que s'ha fet més inversió per dotar el país amb vacunes quatrivalents (les quals contenen aquesta grip B).

Per fer-ho més clarificador amb dades, i partint de la vigilància virològica de la grip que duu a terme el Ministeri de Salut a persones amb casos clínics no diagnosticats però amb símptomes gripals, s'han fet 55 mostres, de les quals el 78% han donat positiu. D'aquestes, el 24% era per grip B, i el 19% per grip A, entre d'altres.

Dos casos greus de grip A

D'altra banda, ha explicat Vidal, aquest hivern s'han diagnosticat dos casos greus de grip, a dos homes d'entre 45 i 64 anys, i els quals van haver de ser hospitalitzats. Els dos tenien la grip A. Un fet que la cap d'àrea del Ministeri ha definit com a «normal» en comparació també amb hiverns anteriors. La grip A va causar alarma el 2009 perquè no hi havia vacuna concreta i perquè en aquell moment tenia un comportament diferent al del virus convencional, ha exposat Vidal. Però des que hi ha vacuna, «el virus de la grip A viu amb nosaltres» com la resta de tipologies i és considerat convencional. Sí que és veritat, però, que acostumen a ser els relacionats amb casos més greus, també a Europa.