Quantcast

Entrevista a Carolina Osorio

El fet de començar l'any és un bon moment per marcar-nos nous reptes?

Sí, la diferencia és que tens la sensació que comença una nova etapa i per tant és més fàcil que aconsegueixis el que et proposes. Ara bé, sempre és un bon moment per marcar-se reptes. Però sí que és cert que per Cap d'Any tenim, en general, la necessitat de tancar una etapa i encetar un nou cicle. De fet, això també passa quan comencen a l'escola els nens, cada mes de setembre.

Saber que hi ha més gent que també lluita per complir amb els bons propòsits d'any nou ens pot ajudar a aconseguir els nostres?

Sí, a més la societat també ens marca d'alguna manera l'obligació de començar quelcom de nou. El mes de gener marca una mica l'oportunitat de començar de zero. Pensar que no ets l'únic sinó que l'altra gent també s'ha marcat els seus objectius vulguis o no ajuda, perquè no ens sentim tan sols.

Normalment els bons propòsits d'any nou són anar al gimnàs, fer dieta o deixar de fumar. Hi ha algun d'aquests reptes que sigui més difícil que un altre?

Tots els reptes són fàcils d'aconseguir sempre i quan estiguin ben plantejats. De la mateixa manera, fins i tot el repte més fàcil pot ser molt complicat d'assolir si el plantegem malament. El que és important és el plantejament i després l'actitud. La perseverança i la constància han de ser molt presents. Estem en una societat en què tot ha de ser immediat, tot ho volem ja i quan parlem de reptes com aquests és necessari tenir temps.

Els ingredients màgics serien la paciència i la perseverança?

Sí, exacte la paciència la perseverança i la constància. Hem de ser realistes i entendre que no tot ho podrem aconseguir durant el primer mes. Per això és important plantejar de forma correcta els canvis que volem fer. No serveix de res anar cada dia al gimnàs durant un mes per abandonar-ho després. De fet, quan es treballa sobre els objectius hi ha quatre ingredients que a mi m'agraden molt i són els següents: tenir en compte les nostres fortaleses, les oportunitats que ens poden ajudar a aconseguir els objectius i les nostres debilitats o obstacles.

Com ens podem auto motivar per no decaure?

Novament és important el plantejament dels nostres objectius. En comptes de proposar-nos, per exemple, anar cinc cops a la setmana al gimnàs, potser hem de començar per anar-hi dos cops. Val més fixar un objectiu més petit i que sigui assolible perquè un cop l'assolim és quan ens motivarem. En canvi, si els nostres objectius són massa elevats, llavors correm més risc de desmotivar-nos. Si, per exemple, em proposo anar cinc dies al gimnàs, com un dia no hi vagi ja no hi tornaré. Per una altra banda també s'ha de treballar la visualització. Hem d'intentar ser conscients de per què volem anar al gimnàs i de com ens sentim després d'haver-ho fet. Hem de sentir que el repte és nostre, això ens motivarà i evitarà que decaiguem.

Metes llargues o metes curtes?

El gran objectiu ha de ser meta llarga, un any. Però s'ha de dividir en objectius més petits, com diuen «divide y vencerás». Si el nostre objectiu és perdre 20 quilos, hem de fixar-nos en els quilos que perdem cada mes, no en els que ens queden per perdre. Les metes curtes ens faciliten el manteniment necessari per aconseguir les metes llargues.

Com hem de reaccionar en cas de fracàs?

Per mi no existeix el fracàs (riu), mira què fàcil. No serveix de res culpabilitzar, és millor analitzar perquè no hem aconseguit el nostre objectiu en lloc de jutjar-nos. Cada cop que no aconseguim un objectiu el que fem és analitzar la situació i n'aprenem. Per això no existeix el fracàs.

Com evitem les temptacions?

Molta rigidesa a l'hora d'assolir un objectiu no ens facilita res. És millor la flexibilitat. Si un dia ens saltem la dieta, l'endemà ho procurem compensar fent més esport. Hem de buscar un equilibri, no cal ser molt rígids. Torturar-nos no ens serveix de res.

Hi ha algun d'aquests propòsits que realment s'hagi complert o s'acaben tots el dia 1 de febrer?

(riu) Jo crec que sí, algun ha durat més. Es tracta d'estar molt motivat i sobretot d'haver plantejat molt bé el nostre repte. El més important és ser clar amb un mateix i saber que és el que es vol i cap a on volem caminar.